dijous, 4 de febrer de 2010

De què depèn l'estat d'ànim?

Has dedicat uns moments en pensar de què depèn l'estat d'ànim que tens ara mateix? Ho tens clar? En general depèn de com ens vagin les coses. Però quines coses? Poden ser la feina, la familia, la parella, els amics, els objectius... Com més "potes" tinguem, més estable serà el nostre estat d'ànim. I quan dic estable no vull dir que sigui un bon estat d'ànim, això depèn de com afrontem la realitat. Però si només tenim un "pota" i aquesta es trenca no podrem mantenir l'equilibri. Afortunadament podem decidir amb quin estat d'ànim volem viure el present, tot i que costi en certs moments, la llibertat de decisió hi és.

3 comentaris:

  1. Totes les portes estan obertes, en qualsevol moment pots portar les teves passes cap a la direcció q vulguis, només cal adonar-se'n.. quantes mes " potes " mes portes.. sí senyor.
    Una abraçada..sense estat d'anim definit.

    ResponElimina
  2. una más. Sí, com bé dius, totes les portes estan obertes, però la forma que un té de pensar les va tancant, i no se n'adona, perquè està condicionat per allò que creu. La possibilitat de portar les teves passes cap allà on vulguis hi és, i doncs? per què no succeeix habitualment? perquè si fos tan fàcil ja ho hauríem fet, no creus?
    "Només cal adonar-se'n", Déu ni do, el que pot arribar a costar el fet d'adonar-se'n.
    Una abraçada a tu també, i moltes gràcies per dedicar uns segons de la teva vida en llegir i deixar un comentari.
    Sí que tens un estat d'ànim en aquests moments, tots el tenim en tot moment, potser no el volem veure, o no cal veure'l :)
    Un petó.

    ResponElimina
  3. Jo penso que en realitat hi ha moltes més “potes” de les que solem creure: sempre tenim portes obertes a moltes coses (persones, feina, oportunitats), però depèn de la nostra voluntat el fet que les sapiguem aprofitar. De vegades no és tan fàcil aconseguir-ho, però tampoc pots viure en la comoditat de recolzar-te en una o dues potes, perquè com bé dius tu, quan es trenquen, perds l’equilibri. En el fons potser jo crec que tendim d’alguna manera a buscar més “potes” que sostinguin la nostra vida, perquè d’això dependrà inevitable el nostre estat d’ànim, i un sempre cerca l’estabilitat, no? UN PETÓOOO! F.

    ResponElimina