dilluns, 7 de març de 2011

El mundo es eso

Un hombre de Seronga, un pueblito en medio de Botswana, visitó las Ramblas de Barcelona.
Cuando volvió, les contó a su familia que había oído la vida en la gran ciudad. 
Y dijo que se escuchaba un repertorio de ritmos desacompasados.

-El mundo es eso- les contó-. Un montón de gente, un repertorio de ritmos asíncronos.

Cada persona suena con un timbre y ritmo propio entre todas las demás. No hay dos ritmos iguales. Hay ritmos rápidos y ritmos lentos y ritmos de todos los compases. Hay gente de ritmo pausado, que ni se inmuta ante las tormentas, y gente de ritmo diabólico, que corre como el viento. Algunos ritmos, ritmos flojos, no se oyen ni se entienden, pero otros caminan ante la vida con tanta fuerza y gancho que no se pueden oír sin mover los pies, y quien se les acerca, se pone a bailar al compás.

Nota: Este post muestra mi admiración al micro-relato "El mundo", El libro de los abrazos - Eduardo Galeano.
¿Qué ritmo tienes tu? 

 

 

divendres, 4 de març de 2011

Azul eléctrico

Fotografía y post-procesado: lascosasquenuncasedicen
Una mujer anónima me regala un posado sin saberlo, o tal vez sí.
Mirada inquietante y sonrisa casi de complicidad.
Ella está bailando swing en la Plaça de la Virreina (barrio de Gràcia, Barcelona). Yo espero poder hacer lo mismo algún día (en breve, espero).
Me gusta asignar un color a quien me atrae. Sin duda, ella es de un radiante azul eléctrico.

Nota: Este post es en primera persona.

dimecres, 2 de març de 2011

Tota acció...

Tota acció té conseqüències. Això cal tenir-ho clar.
Assumir riscos comporta conseqüències, per un mateix però també pels altres.
Quan tenim davant una acció arriscada hem d'estar segurs que serem capaços d'afrontar-la.  A vegades el més encertat no és llançar-s'hi de cap sino saber deixar-la passar. Potser, en el fons, sabem que no és el que volem.
Hi ha qui s'arrisca i, espantat per les conseqüències que genera, s'amaga per després desaparèixer subtilment en l'oblit.
Tota acció té conseqüències. I si no ens agraden, és millor reconèixer-les obertament. Tots ens equivocarem al llarg de la nostra vida. Ningú és perfecte!

Nota: aquest post no reflexa la meva situació personal ni va dirigit a ningú. Jo assumeixo els meus riscos i les seves conseqüències.