dimecres, 2 de març de 2011

Tota acció...

Tota acció té conseqüències. Això cal tenir-ho clar.
Assumir riscos comporta conseqüències, per un mateix però també pels altres.
Quan tenim davant una acció arriscada hem d'estar segurs que serem capaços d'afrontar-la.  A vegades el més encertat no és llançar-s'hi de cap sino saber deixar-la passar. Potser, en el fons, sabem que no és el que volem.
Hi ha qui s'arrisca i, espantat per les conseqüències que genera, s'amaga per després desaparèixer subtilment en l'oblit.
Tota acció té conseqüències. I si no ens agraden, és millor reconèixer-les obertament. Tots ens equivocarem al llarg de la nostra vida. Ningú és perfecte!

Nota: aquest post no reflexa la meva situació personal ni va dirigit a ningú. Jo assumeixo els meus riscos i les seves conseqüències.

4 comentaris:

  1. Hay veces que si lo pienso demasiado no hago las cosas. Sin embargo soy consciente de que si me equivoco, o he generado algún problema, soy la primera en apechugar con las consecuencias. Nadie es perfecto...afortunadamente.

    Te dejo un beso.

    p.d. Dejé de venir porque hubo un tiempo en que no me permitía entrar en tu espacio.

    ResponElimina
  2. VolVoreta. Claro, pensarse demasiado las cosas conlleva que, cuando finalmente te decides, es muy posible que ya haya pasado la oportunidad.
    A lo largo de la vida vamos a equivocarnos en infinidad de ocasiones, unas veces de forma consciente, otras de forma inconsciente.
    Nadie es perfecto, totalmente de acuerdo. La perfección solo es una abstracción mental.
    Un beso para tí también.

    p.d. Durante un tiempo cerré el blog haciéndolo privado, lo siento, no avisé.

    ResponElimina
  3. flauteta. La Gestalt forma part de la meva vida. Suposo que deu venir d'aquí l'estil del post.

    M'ha sorprès el comentari (de forma positiva). A vegades, els silencis s'interpreten com un adéu.

    Ja no sóc el mateix.

    ResponElimina