En ocasiones la oportunidad solo sucede en un preciso y único instante.
Piensa que ya ha sucedido. La dejaste pasar. Lo siento.
Una oportunidad perdida puede cambiarlo todo...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Morir de nolstalgia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Morir de nolstalgia. Mostrar tots els missatges
dilluns, 21 de febrer del 2011
Las cosas que pasan... para no volver jamás
Etiquetes de comentaris:
instant,
Morir de nolstalgia,
significado
dijous, 17 de febrer del 2011
Hay Finales
Hay finales para todo.
El final del aroma de café en mi olfato.
El final de la exhalación.
El final de una carta.
Hay finales incluso para cosas que ni tan siquiera han empezado.
El final del aroma de café en mi olfato.
El final de la exhalación.
El final de una carta.
Hay finales incluso para cosas que ni tan siquiera han empezado.
Etiquetes de comentaris:
aprender a olvidar,
Morir de nolstalgia,
morir de nostalgia,
Things I never told you,
vida
diumenge, 11 d’octubre del 2009
Encadenados (1946 - 'Notorious') - Alfred Hitchcock

A veces, también necesitamos que nos digan que nos quieren.
P.S. Si no has visto la película no sabes a qué me refiero.
Etiquetes de comentaris:
Morir de nolstalgia
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Aquell moment ja no hi és
Ara, en aquest moment, que és el que compta, fes memòria, busca en tots aquells moments viscuts, i intenta recordar quants cops una persona t'ha dit que li agradaves. I quan ho tinguis, oblida-ho, perquè aquell moment ja no hi és. ¿Quin sentit té viure inútilment dels fets del passat?
I si te n'adones que no tens cap moment per oblidar, no t'amoïnis, perquè no val la pena lamentar-se per allò no viscut.
Simplement, continua el teu camí, si és que se n'ha de seguir algun.
P.S. I tot just dos dies després d'escriure aquestes linies a la meva llibreta, algú em diu que li agrado :)
Etiquetes de comentaris:
Morir de nolstalgia
divendres, 10 d’abril del 2009
Seda
Seda. Alessandro Baricco
Ella me recomendó este libro. Tengo apuntada esta frase en mi libreta. Me pareció muy poética y a la vez triste y desdichada.
Meses después de que ella desapareciese, cuando estaba aprendiendo a olvidarla, leí de nuevo esta frase. Sentirla en primera persona es aún más triste y desdichada.
Etiquetes de comentaris:
Alessandro Baricco,
Morir de nolstalgia,
Seda
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
