dimecres, 9 de febrer de 2011

Lost In Images

Everyone
 
wants
 
to be found

4 comentaris:

  1. El llenguatge no verbal ens dubte és quelcom que m'apassiona, m'agrada, dir tant sense dir re, sense obrir la boca, es com els que interpreten els silencis. A mi, personalment, mai m'incomoden els silencis, els trobo preciosos, i m'agrada estar amb algú parlant en silenci, crec que implica un cúmul de coses que acaben siguen màgiques.


    Si et mereixes més que un correu electrònic comença per donarme'n un :P

    ResponElimina
  2. Sílvia. Gràcies per la teva reflexió sobre el llenguatge no verbal. Comparteixo la teva visió sobre els silencis. Crec haver fet algun post dedicat als silencis:
    Silencios

    Trobaràs el meu correu electrònic al meu perfil ;)

    ResponElimina
  3. Una de les pelis més sensuals dels darrers anys. Brutal en tots els sentits!

    ResponElimina
  4. jordicine. I tant que és brutal. Algun dia d'aquests la voldria tornar a veure. Després d'haver viatjat a Japó l'any passat, a veure si em recorda les coses que vaig veure.
    Gràcies pel comentari.

    ResponElimina