dijous, 16 d’abril de 2009

El destí?


Vas irrompre com l'espurna inesperada que revifa un foc quasi extingit.

5 comentaris:

  1. ...la inesperada màgia del destí, les casualitats...la sorpresa de trobar(te) sense esperar res...

    ResponElimina
  2. qui ha vingut? ella? espero que si i que et fagi felis :)

    ja es divendres!!!!

    ResponElimina
  3. Mi vida sin mi. No sé si creure en la inesperada màgia del destí, o que tot és casual. Si el destí em té preparada un vida en soletat, no em fa gens de gràcia. Si les casualitats no em porten enlloc, tampoc les vull. Potser millor no esperar res, així la sorpresa de trobar sense expectatives és de major intensitat. I en el cas de que ningú et trobi, tampoc hi comptaves.

    mariona. No ha vingut ningú. Era un reflexió d'un moment passat. Trista, vista des d'ara. Però intensa en aquell instant.

    Bona nit

    ResponElimina
  4. uffff...a mi em passa el mateix, ara estic sola...un temps per pensar, per estar amb mi mateixa, x gaudir de la soletat...i voldria trobar el meu company de viate, xo tampoc vull pensar q casualitats i màgies diverses faran trobar(me) algú interessant pq una cada dia és més exigent, ja no tenc quinze anys...així q millor sola q mal acompanyada, no???

    ResponElimina
  5. pero tornara.... tornara.
    els bons moments sempre tornen. cal tenir fe.conservar la flama encesa i no perdre mai l'esperança.ni el somriure....

    ResponElimina