dimarts, 9 de novembre de 2010

No de esa manera...

- Ya no te quiero, no de esa manera.
- (Pausa) Yo elegí amarte. Puedo dejar de hacerlo y seguir mi camino. Sé qué camino seguir.

2 comentaris:

  1. Qué bueno. Me ha recordado enseguida a El desprecio (libro de Moravia que me estoy leyendo y posterior peli de Godard, que es genial también). Creo que dejar de querer es una especie de elección-obligación muy dolorsa y contradictoria... Pero a veces tenemos que pensar en nosotros y apartar el amor.

    ResponElimina
  2. Marta M.Q. M'alegro que t'hagi agradat. I que t'hagi recordat el llibre que estàs llegint. Si ho recordo buscaré la peli.

    Jo penso que hem de ser capaços d'escollir el que volem sentir (emocionalment). I si no ho som, ho hem d'aprendre. L'amor de parella és cosa de dos. No estic d'acord amb el que dius que a vegades hem de pensar en nosaltres i apartar l'amor. Sempre hem de pensar en nosaltres mateixos, tant si estem en parella com si estem sols. Aquell que no s'estima a sí mateix, difícilment podrà estimar a un altre. Estimar a un altre, vol dir acceptar-lo tal com és, sense voler canviar-lo, sense establir una dependència emocional tòxica. Clar que és dolorós que algú no vulgui estimar-te com voldries, però s'ha de continuar el camí, un camí en el que t'estimis a tu mateix/a i per tant podràs trobar a algú que t'acompanyi i que et correspongui. Perquè veurà que t'estimes la vida i tot el que hi pots trobar, tant a tu mateix/a com als altres.

    Un petó molt optimista!

    ResponElimina