No compraré un llibre.
No compraré una rosa.
I prefereixo que no em felicitin.
Un altre any desitjant que s'acabi el dia de Sant Jordi.
(P.S. Confesso que m'entristeix no tenir a ningú a qui regalar-li una rosa. I no em fa res reconéixer-ho)
(P.S.2 He estat uns dies sense ordinador. Per això no he escrit, ni he comentat posts. Però ja he tornat)
jo no se si desitjo que acabi o no. nomes se que espero una paraula que no arriba.que espero que algu em digui "esta be.." i no arriba. que vull que em digui el que sent,com es sent.perque.que m'aclareixi que va passar..
ResponEliminabaaaaaaaaaaah, a mi no em regalara ningu cap rosa ni comprare jo cap llibre..
pero be,felicitats ¿jordi?
ps: i ni tan sols aniras a la rambla?
...i felicitar-te "por lo bajini"??? ;)
ResponEliminadema toca passejar per la rambla.i aixo,sol o acompanyat,ja es un plaer. sant jordi vesteix de festa barcelona.
ResponEliminaun peto molt gros.
y tu de que tienes miedo? a reir y a llorar luego..?
ResponElimina:)
mariona. Espero que tinguis sort amb aquestes paraules que no arriben. Jo vaig deixar d'esperar que arribessin unes paraules en el passat. I no va arribar res. Simplement va desaparéixer.
ResponEliminaEl pitjor no és si ni hi haurà demà llibre o rosa. El pitjor és creure que no en pugui haver mai. Pot semblar exagerat, però cada dia que queda enrera es confirma aquesta por.
Passejar per les Rambles no dic que no sigui un plaer, però veure les parelles, amb les roses, els llibres, reforça una creença limitadora que tinc ara. I no em ve de gust.
No vull fer res perquè toca, sinó perquè em surti de dins.
Gràcies per dedicar els teus moments escrivint als meus posts.
I sí, em dic Jordi. I si em felicites perquè et surt de dins, llavors m'encanta.
Un petó a tú també.
Mi vida sin mi.
ResponEliminaSi de veritat et surt de dins, del cor, llavors, pots felicitar-me cridant, cantant i ballant!!!
mariona.
ResponEliminaLa meva gran por és la d'adonar-me un dia, que m'ha passat la vida, i que m'he quedat sol.
A tots ens agrada que ens estimin, que pensin en nosaltres, importar a algú per sobre de totes les coses...
Sóc massa sincer amb les meves pors. Potser hauria de ser més reservat en aquests temes, però sinó, ja no seria jo mateix.
....uffffffff...ho has explicat perfectament, adonar-se'n, un dia de cop i volta, q el temps ha passat i q estic sola...
ResponEliminaFELICITATS!!!! Por lo bajini, era pq com no volíes q et felicitassin... ;)
PD. Avui llibre!!!!
Muaaaa
felicitats jordi! et juro que si avui t'hagues trobat per les rambles t'hauria fet una abraçada... la pena es que tampoc sé quin aspecte tens...
ResponEliminaun petó molt gros!
y que el fin del mundo te pille bailando!
cuida't molt!
Mi vida sin mi.
ResponEliminaMoltes gràcies per felicitar-me. No és que no volgués, però que en el fons és un dia trist per mi, Sant Jordi. Però m'ha fet molta il·lusió.
Gràcies pels teus comentaris.
Un petó.
mariona.
ResponEliminaMoltes gràcies per pensar en mí, i felicitar-me. No he anat a les Rambles, m'he estressat una mica amb el tràfic que hi havia per Barcelona aquesta tarda anant en moto.
Llàstima per l'abraçada :(
Però almenys pots saber quin aspecte tinc. Si vas al meu perfil, hi ha un link a la meva web, i podràs veure el meu autoretrat en la foto, i per quatriplicat!!!
Un petó a tu també mariona.
Cuida't moltíssim.
barcelona estressa un munt,si,pero es magica. no he conegut mai un lloc amb tantes casualitats. (be,potser el recent descobert madrid) pero vaja,que es una casualitat molt gran en si.
ResponEliminal'abraçada,es possible. ara se quina cara tens(i tu no saps quina cara faig jo;)). pero si et veies,no dubtis que te la donaria,encara que pensessis que soc una boja. fins i tot crec que seriem capaços de mantenir una conversa,fijate tu que cosas!
ps: i si volguessis saber quina cara faig..busca'm! m'encanta jugar a les endevinalles.
T'he llegit i rellegit. Vaig escriure un sant Jord diferent. I no, aquest cop no et felicitaré, perque no crec que crec.
ResponEliminaSi que t'envio petons del Sud.
Flow.
Jordi!!! estic tontísima, fins ara no he vist la teva rosa dedicada!!!!!! Ai, m'encanta!!!! Gràcies, mil gràcies per aquesta rosa, la millor rosa de Sant Jordi, segur!!!!! ....
ResponEliminaUn petó molt, molt fort...
;)
Així que sent el protagonista de la llegenda no compres ni llibre ni rosa?
ResponEliminaÉs una pena perquè encara que no tinguis algú a qui regalar-li, un autoregal sempre va bé per estimular l'autoestima d'un mateix. Comprar-se llibres és fantàstic, llegir-los no té cap preu.
Ànims!